Centenari de la m\u00f2rt de Frederic MISTRAL e lo Felibrige en Rouergue.
\nMilhau lo 19 de mar\u00e7 de 2014
\nSeverac lo Cast\u00e8l, lo\u00a0 dissabte 5 d\u2019abrial 2014<\/p>\n
Fa doncas cent ans, aquesta annada, que se morigu\u00e8t lo 25 de mar\u00e7 de 1914, n\u00f2stre M\u00e8stre Proven\u00e7au\u00a0: Frederic Mistral<\/strong>, lo renovelaire e l\u2019empusaire de \u2019\u2019nostro rebello lengo d\u2019o\u2019\u2019<\/em>, que fugu\u00e8t lo fondador del Felibrige (en 1854, ambe sos estatuts de 1862), lo grand po\u00ebta de Mir\u00e8io<\/em> (1859), de Calendau<\/em> (1867), del Po\u00ebmo d\u00f3u R\u00f2se<\/em> (1897), per ne citar qualquas unas de sas \u00f2bras po\u00ebticas remarcablas, coma n\u2019es del grand diccionari de la Lenga d\u2019\u00d2c\u00a0: Lou Tresor d\u00f3u Felibrige<\/em> (1880\/1886), que n\u2019es totjorn una \u00f2bra monumentala e de refer\u00e9ncia, per totes los occitans que v\u00f2lon reconquistar e prom\u00f2ure la Lenga<\/strong> N\u00f2stra<\/strong> \u2019\u2019dis Aups i Piren\u00e8us\u2019\u2019<\/em>\u2026 Zefir B\u00f2sc, Majoral del Felibrige<\/p>\n Vice-Pr\u00e9sident de l’Association \u00ab\u00a0Les Amis de Joseph Vaylet\u00a0\u00bb<\/p>\n *<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Centenari de la m\u00f2rt de Frederic MISTRAL e lo Felibrige en Rouergue. Milhau lo 19 de mar\u00e7 de 2014 Severac lo Cast\u00e8l, lo\u00a0 dissabte 5 d\u2019abrial 2014 Fa doncas cent ans, aquesta annada, que se morigu\u00e8t lo 25 de mar\u00e7 de 1914, n\u00f2stre M\u00e8stre Proven\u00e7au\u00a0: Frederic Mistral, lo renovelaire e l\u2019empusaire de \u2019\u2019nostro rebello lengo … Continuer la lecture de « Felibrige »<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-281","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-non-classe"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amisjosephvaylet.fr\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/281","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amisjosephvaylet.fr\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amisjosephvaylet.fr\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amisjosephvaylet.fr\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amisjosephvaylet.fr\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=281"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/amisjosephvaylet.fr\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/281\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1639,"href":"https:\/\/amisjosephvaylet.fr\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/281\/revisions\/1639"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amisjosephvaylet.fr\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=281"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amisjosephvaylet.fr\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=281"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amisjosephvaylet.fr\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=281"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nN\u2019es lo 17 novembre 1904 que li fugu\u00e8t decernit lo Grand Pr\u00e8mi Nob\u00e8l de Literatura, per son po\u00ebma epic de\u00a0: Mir\u00e8io<\/em><\/strong>, m\u00e8s sonque en partatge ambe l\u2019espanh\u00f2l Jos\u00e9 Echegaray, amb una soma d\u2019argent de 97\u00a0479 francs aur, per cadun. N\u2019es amb aquel argent que pogu\u00e8t establir lo primi\u00e8r mus\u00e8u d\u2019Arts e de Tradicions Proven\u00e7alas, en Arles\u00a0: Lou Mus\u00e9on Arlaten<\/em>. Demi\u00e8g los autres pr\u00e8tzes acordats, ag\u00e8t lo pr\u00e8mi de Jean Reynaud de l\u2019Acad\u00e9mia \u2019\u2019des Belles Lettres\u2019\u2019<\/em>, ambe 5\u00a0000 francs de recompensa, acordats en 1890, per la publicacion de son Tresor d\u00f3u Felibrige<\/em>\u2026
\nMistral nasqu\u00e8t, doncas, al Mas del Jutge, dins una granda proprietat proven\u00e7ala de la plana del R\u00f2se e de la communa de Mailhana (Boca-dau-R\u00f2se), lo 8 de setembre de 1830. Apr\u00e8s dels estudis segond\u00e0ris, ont pass\u00e8t son bac a Nimes e sa lic\u00e9ncia a z\u2019Ais de Proven\u00e7a, per tal que n\u2019\u00e8ra destinat a faire lo mesti\u00e8r d\u2019avocat. M\u00e8s abans tot po\u00ebta e suls conselhs e l\u2019ajuda de Roumanille, s\u2019alanc\u00e8t per d\u2019\u00e8stre lo remosaire e lo renovelaire de la Lenga Proven\u00e7ala. Vertat que los revenguts de son Mas del Jutge, li podi\u00e1un permetre de viure, coma un rendi\u00e8r\u2026
\nL\u2019Associacion \u2019\u2019Lo Felibrige\u2019\u2019<\/em> fugu\u00e8t, de mai creada per Mistral, en 1854, per l\u2019aparament e l\u2019ensenhament de La Lenga d\u2019\u00d2c, dins totas sas varietats localas. Ne ser\u00e0, qu\u2019en 1862, qu\u2019aur\u00e0 dels estatuts legals, coma una vertadi\u00e8ira acad\u00e9mia liter\u00e0ria. E, en 1876, ambe la represa dels estatuts, far\u00e0 que lo Felibrige s\u2019espandir\u00e0 en tot lo Pa\u00efs d\u2019\u00d2c (dis Aups i Piren\u00e8us).
\n<\/em>M\u00e8s caldr\u00e0 esperar la Santa Est\u00e8la de Montmajour (Arles) en 1889 per que Leopold CONSTANS (1845\/1916), professor d\u2019Universitat de Lenga Romana a z\u2019Ais-Marselha, m\u00e8s originari de Milhau, fugu\u00e8sse elegit Majoral del Felibrige a \u2019\u2019la Cigala d\u2019Aquit\u00e0nia\u2019\u2019<\/em>, la que justament p\u00f2rte desempu\u00e8i 1980 e que n\u2019en soi lo u\u00e8chenc titulari\u2026
\nEn tant qu\u2019aparaire e ensenhaire de la lenga, L\u00e9opold Constans s\u2019entrev\u00e8t per que lo Ro\u00ebrgue faga partida del Felibrige e doncas cre\u00e8t en 1905 \u2019\u2019L\u2019Escolo Felibrenco\u00a0: Glaudi Peyrot\u2019\u2019<\/em>, en l\u2019onor del prior de Pradin\u00e0s, pr\u00e8ire, po\u00e8ta franc\u00e9s e en lenga d\u2019\u00f2c (1709\/1795), autor de Lo Primo Rouergasso (1774), Los Geourgicos Potou\u00e8sos o de Los Quatre Sosous (1781).<\/em> Pu\u00e8i per l\u2019an 1906, fagu\u00e8t par\u00e9isser lo primi\u00e8r Armanac Rouergas<\/em>, que tendr\u00e0 fins qu\u2019a sa m\u00f2rt en 1916. Lo darri\u00e8r numer\u00f2 ne ser\u00e0 lo\u00a0: 9\u00e8me<\/sup> \/10\u00e8me<\/sup> per 1915=1916. Far\u00e0 reeditar, en 1909, las \u00f2bras compl\u00e8tas de Glaudy Peyrot, per l\u2019estampari\u00e1 Arti\u00e8res & J. Maury de Millhau.
\nCaldr\u00e0 esperar 1921, ambe la creacion de l\u2019Associacion felibrenca e occitana, del Grelh Ro\u00ebrgat<\/em>, pels felibres Enric Mouly, Eug\u00e8ni Seguret, Calelhon (Juliana Fraysse) e Jos\u00e8p Vaylet, per que se t\u00f2rne far par\u00e9isser L\u2019Armanac Roerg\u00e0s<\/em> en 1922, rempla\u00e7at adu\u00e8i, per la revista trimestriala\u00a0: Canta Grelh<\/em>, que n\u2019arriba a son numer\u00f2 100\u2026
\nPu\u00e8i, seguir\u00e0 la ti\u00e8ira dels Majorals que son nascuts o qu\u2019aun viscut en Ro\u00e8rgue\u00a0:
\n-En 1902, en segond, n\u2019es l\u2019abat Justin Bessou, curat de Sant-Sauvador (cigalo de la Jano o de Mussidan)<\/em> (1845\/1918), nascut la quita annada, que Leopold Constans, que fugu\u00e8t elegit majoral, \u00e0 la Santa Est\u00e8la de Bezi\u00e8rs.
\n-En 1935 Auguste Benazet, perruqui\u00e8r a Vila-Franca de Ro\u00ebrgue (cigalo de la Sustancioun)<\/em> (1867\/1953), elegit a la Santa Est\u00e8la de Clarmont d\u2019Eraut.
\n-En 1940\u00a0: Joan Ladoux de Mur de Barr\u00e9s\/La Crotz-Barr\u00e9s, professor a Bezi\u00e8rs (cigalo de l\u2019Ort o de Lansargue)<\/em> (1870\/1951), elegit a la Santa Est\u00e8la de Montpelhi\u00e8r.
\n-En 1941\u00a0: l\u2019abat Albert Lafeuille, curat de Clara-Val (cigalo de Cleira o de l\u2019Orb)<\/em> (1877\/1954), elegit a la Santa Est\u00e8la d\u2019Avinhon.
\n-En 1949\u00a0: Enric Mouly a Complibat, (cigalo d\u00f3u Gers o de Gascougno)<\/em> (1896\/1981), elegit a la Santa Est\u00e8la de Marselha.
\n-En 1955\u00a0: Jos\u00e8p Vaylet a Espaliu, (cigalo de Cleira o de l\u2019Orb)<\/em> (1894\/1982), elegit a la Santa Est\u00e8la de Sant Trop\u00e9s.
\n-En 1971\u00a0: J\u00f2rdi Girard a Milhau (cigalo de l\u2019Ort o de Lansargues)<\/em> (1919\/2009), elegit a la Santa Est\u00e8la de Banh\u00e8ras de Big\u00f2rra.
\n-En 1974\u00a0: P\u00e8ire Gombert a Dru\u00e8la\/Rod\u00e9s, (cigalo de la Tourre Magno) <\/em>(1946\/2002), elegit a la Santa Est\u00e8la de Rod\u00e9s.
\n-En 1980\u00a0: Zephirin Bosc, dich Zefir d\u2019Entraigas\/Espairac (cigalo d\u2019Aquitani)<\/em> (1927), elegit \u00a0a la Santa Est\u00e8la de Canas.
\n-En 1994\u00a0: Patric Revellat de Peiral\u00e8u (cigalo de Gardoun)<\/em> (1955), elegit a la Santa Est\u00e8la de Rod\u00e9s, (demissionari en 2008).
\n-En 2004: Marc Lagaly de Sant Cosme d\u2019\u00d2lt\/Caurs, (cigalo d\u00f3u Gers o de Gascougno)<\/em> (1973), elegit a la Santa Est\u00e8la d\u2019Avinhon, que n\u2019es actualament professor de Lenga d\u2019\u00d2C \u00e0 Caurs en Carcin.
\nAtal n\u2019es lo Felibrige en Ro\u00ebrgue, m\u00e8s n\u2019es pas la sola Associacion d\u2019Aparament de l\u2019occitan ambe lo Grelh Ro\u00ebrg\u00e0s, qu\u2019edita, totjorn, f\u00f2rces libres e recu\u00e8lhs e publica sa revista trimestriala\u00a0; i a tanben lo C.C.O.R., l\u2019I.E.O., Las Calandretas e Las Esc\u00f2las mixtas que faun apr\u00e9ner la lenga als drollets, als collegians, per faire con\u00e9isser e prom\u00f2ure l\u2019Occitan, coma n\u2019es estat los collectatges faches dins cadas Cantons de l\u2019Avairon per l\u2019Institut Occitan de, la Mission de la Cultura, sans oblidar los gropes tradicionals, tals L\u2019Escloupeto, La Ganti\u00e8irela, La Pastourelle e tantas d\u2019autras associacions, que perseguisson l\u2019\u00f2bra de manten de la lenga, de n\u00f2stras costumas, dan\u00e7as e teatre d\u2019\u00f2c, per la reconquista de \u00ab\u00a0N\u00f2stra tant b\u00e8la Lenga d\u2019\u00d2c\u00a0\u00bb<\/em>, qu\u2019alanc\u00e8t Frederic Mistral, al s\u00e8gle d\u00e8tz e n\u00f2u\u2026<\/p>\n